La
que va ser la primera obra de Hitchcock
als Estat
Units
també va ser l'obra de la qual més orgullós se sentia el geni
britànic. Sempre s'ha dit que els films de Hitchcock
són (o eren) autobiografies en moviment, i A
shadow of a doubt és
el paradigma d'aquesta dita ja popular. Hitchcock
va deixar Anglaterra
molt a contracor, principalment per culpa de la malaltia de la seva
mare i de la guerra, que ja començava a treure el cap de forma
vigorosa. Es pot dir que
A shadow of a doubt és
una obra de Hitchcock
sobre una família, feta per recordar la família que va haver
d'
abandonar.
Amb
un guió de Thornton
Wilder,
Sally
Benson
i Alma
Reville
basat en una història del mateix Wilder
(i on també Alfred
i Alma
Hitchcock
hi va participar) tracta d'una família que rep amb un entusiasme
desmesurat la nouvinguda de l'oncle ideal. Com ja es sospita, aquest
oncle té moltes coses a a amagar i res del que fa i del que diu és
el que sembla. La seva neboda Charlie
(que és diu així en honor a l'oncle idíl·lic) és la que
descobreix a què es dedica.
Amb
aquest fonaments Hitchcock
aconsegueix crear una atmosfera, a mesura que avança el film,
insuportable per als personatges, i crea una lluita tan interior com
en dualitat entre els personatges principals.
L'evolució
dels protagonistes és antagonista; l'ombra de l'oncle decreix quan
s'acosta el final del film i la de la neboda creix al mateix temps
que madura a marxes forçades i coneix, cada cop més, la
personalitat vertadera de Joseph
Cotten.
És
molt interessant la creació, complexíssima, del personatge de
Cotten,
ja que gràcies a la personalitat polièdrica de què ha estat dotat,
dóna joc en moltes de les situacions que envolten la família:
A-
Sabem que és un home ric, però desconeixen la font dels seus
diners.
B-
És un home terriblement aferrat al passat, el futur per a ell no té
importància, per tant, en cap moment es pressuposa que pot contraure
matrimoni o aparellar-se amb algú.
C-
Quan es troba en situacions compromeses no dubta a treure la seva
cara més malèvola i misògina, cosa que comença a fer pensar a
Teresa
Wright que
aquest oncle té coses a amagar.
D-
Malgrat tot li vagi de cara no dubta a humiliar algun dels seus
familiars -com en l'escena del banc- i de deixar entreveure que
tothom pot arribar a ser com ell de malvat per aconseguir el que es
proposi.
Hi
ha molts jocs de càmera que ens ajuden a entendre la ment del mateix
Hitchcock
i d'allò que subliminalment ens vol dir. És evident que hi ha una
atracció sexual encoberta entre l'oncle i la neboda: l'escena del
“compromís” amb l'anell és inequívoca, de la mateixa manera
que les mirades que el director enquadra amb encert desvetllen que si
no fossin família podria succeir quelcom més del que succeeix en
realitat. És referencial, al mateix temps, l'escena (una de les
millors del film) on la neboda, anant a la biblioteca, percep de
forma ja sí definitiva, que el seu oncle és un assassí: Hitchcock
mostra el turment de la jove amb un moviment de grua que fa allunyar
la càmera de forma violenta del pla inicial de Charlie.
És
una obra que estudia la sociopatia i l'odi, és una obra biogràfica,
per molt que el director ho negués en repetides vegades), Hitchcock
va tenir el mateix accident que Cotten
-de fet, aquest tros de guió el va escriure ell. També mostra com
es regira la desconfiança envers a algú a qui admires i com, de
forma mil·limètrica, les actuacions posteriors a aquesta
desconfiança fan que hi hagi un gir absolutament premeditat de la
pel·lícula.
Vull
esmentar la resta del repartiment, ja que em sembla que encaixa a la
perfecció en el film: els pares de Teresa
Wright
són la perfecta parella de classe mitjana: ell, empleat de banca i
perfecta dona de casa, ella. Aquesta actitud ajuda a l'espectador a
creure's la situació del film i el desenvolupament de la trama.
Hitchcock
volia dotar la cinta del major realisme possible.
El
millor exemple d'això és que tant les localitzacions interiors com
els escenaris exteriors (el poble) eren completament reals.
.png "English"){kind=small}
