Escape plan (the tomb) (2013)

                                       

La cinta en qüestió té un cert interès, tant al començament com a mesura que va avançant. La cosa comença a trontollar en l'última meitat de la cinta, quan l'interès disminueix per culpa de la constant obsessió per part dels directors de voler transformar una cinta interessant que va més enllà de la pura acció, en una pel.lícula típica del gènere.

El duel interpretatiu entre Arnold Schwarzeneeger i Silvestre Stallone és interessant, més enllà d'una lluita de testosterona ens trobem amb una parella interpretativa que aconsegueix lligar prou bé, on més que pretendre sobresortir més un que l'altre, treballen plegats per aconseguir que la cinta sigui interessant, que es desmarqui del que un podria creure a priori d'una pel.lícula d'aquest estil.

És ben cert que la cinta és una barreja de 'Law abiding citizen' de F. Gary Gray, 'Fortress' de Stuart Gordon i 'The last castle' de Rod Lurie, beu una mica de cadascuna d'elles, amb la diferència de la situació, que una vegada coneguda, sorprèn a l'espectador.

No obstant això, el desanllaç cau en el parany de ser més del mateix; per exigències del guió no existeix el factor sorpresa final pel que fa al destí dels actors, a part, la cinta té un gran poder de visualització però queda coixa per la part del guió, on l'element dramàtic està introduït amb calçador.

És una cinta que es pot veure amb molt de gust, sempre que tinguem en compte el que estem veient. En aquest sentit és una pel.lícula honesta.

Inside Llewyn Davis (2014)

                         

                                     

La constant obsessió dels germans Coen per crear obres que els agraden a ells obté com a resultat la realització de pel.licules tan personals que el que aconsegueixen és distanciar l'espectador. 

Aquest fet ja va ocórrer amb 'A serious men' i amb 'Burn after reading'. El principal problema que trobo en aquest films és que són absolutament freds, és a dir, manca la proximitat, tant argumental com actoral, que sí que tenien les obres mestres dels dos germans.

La cinta no té cap mena d'interès per qui escriu. Ni la temàtica, ni la música ni els actors, ni tan sols l'alabada fotografia. És una pel.lícula que té el principal problema de la immobilitat, i quan es crea aquesta mobilitat ho fa perdent interès. Li manca força, intensitat, moments dramàtics i si bé hi ha alguna línia de guió interessant, es queda desdibuixada per l'intent constant del director d'intentar empatitzar actors i públic amb uns personatges que a mesura que passa la cinta es troben més lluny de l'espectador.

Amb tot això, no vull dir que aquesta sigui la pitjor de les pel.lícules d'ambdós germans, no obstant això sí que estan a anys llum de distància dels 'The big Lebowsky', 'Fargo', etc... Aquelles grans cintes tenien la particularitat de tenir força, vida pròpia; fa la sensació que la seva elaboració va ser espontània, que els seus creadors estaven en estat de gràcia. 

Desgraciadament, sembla que han perdut aquest poder seductor que aconseguia atrapar l'espectador de principi a fi del metratge.