Anteriorment ja he
comentat un film del mestre Romero, The day of the dead,
el que m’ocupa a continuació es el film anterior (zombiement
parlant, és clar). Aquest film és Dawn of the dead que a
Europa es va comercialitzar com Zombie. Si bé és cert que té
moltes similituds amb la comentada anteriorment, en Dawn of the
dead ens trobem cop de puny directe a la cara del consumisme
rutilant. No es tracta únicament de la localització o situació on
es desenvolupa l’acció (un centre comercial) ho és,
principalment, per l’actitud dels personatges que hi intervenen.
Els Zombis en
aquest cas, tenen més rellevància en la pel·lícula, tot i això,
el que sobta és l’interès que mostren els personatges en poder
obtenir tot allò que en una altra situació no apocalíptica podrien
aconseguir de forma gratuïta. El desastre comporta, de forma
indirecta l’obtenció d’un benefici. No és menys cruel veure
com els morts, encara amb una minsa memòria, retornen allà on més
desitjaven anar en vida, els veiem amuntegats a les portes del centre
comercial, esperant obtindré tot allò que havien obtingut en el
passat. El capitalisme no queda en massa bon estat, veritablement.
Per altra banda,
tornem a veure un component dels protagonistes negres, tant en The
night of the líving dead com en The day of the dead, no
hi manca mai un protagonista negre. És curiós aquest fet, sembla
com si Romero volgués subratllar la força de la comunitat
afroamericana dins la societat.
Si en The day of
the dead el protagonistes negatius eren els militars, en aquests
cas ho són els saquejadors, que, a més tenen certes connotacions
de bàrbars, ja que no es limiten a arreplegar tot el que troben al
seu davant, sinó que destrueixen els Zombis de forma
completament gratuïta i s’acarnissen amb ells. Podem veure-hi la
metàfora d’una societat que basada en l’anarquia pot anar més
enllà dels límits del senderi.
Visualment és més
impactant que The day of the dead, però aquesta última té
més motius de reflexió, ja que els personatges lluiten contra els
seus propis fantasmes mentre que els de Dawn of the dead
intenten sobreviure valent-se de qualsevol manera possible. A
diferència de The day of the dead, els zombis que trobem en
aquest film són més lents, el color del maquillatge és mes rosat -en The day of the dead, en que el veiem
més blavós per culpa del suposat pas del temps i del mal estat de
la carn. Segueix l’arquetip zombi creat per Romero en The night
of the líving dead i que es començarà a perdre en la última
entrega de la saga.