La constant obsessió dels germans Coen per crear obres que els agraden a ells obté com a resultat la realització de pel.licules tan personals que el que aconsegueixen és distanciar l'espectador.
Aquest fet ja va ocórrer amb 'A serious men' i amb 'Burn after reading'. El principal problema que trobo en aquest films és que són absolutament freds, és a dir, manca la proximitat, tant argumental com actoral, que sí que tenien les obres mestres dels dos germans.
La cinta no té cap mena d'interès per qui escriu. Ni la temàtica, ni la música ni els actors, ni tan sols l'alabada fotografia. És una pel.lícula que té el principal problema de la immobilitat, i quan es crea aquesta mobilitat ho fa perdent interès. Li manca força, intensitat, moments dramàtics i si bé hi ha alguna línia de guió interessant, es queda desdibuixada per l'intent constant del director d'intentar empatitzar actors i públic amb uns personatges que a mesura que passa la cinta es troben més lluny de l'espectador.
Amb tot això, no vull dir que aquesta sigui la pitjor de les pel.lícules d'ambdós germans, no obstant això sí que estan a anys llum de distància dels 'The big Lebowsky', 'Fargo', etc... Aquelles grans cintes tenien la particularitat de tenir força, vida pròpia; fa la sensació que la seva elaboració va ser espontània, que els seus creadors estaven en estat de gràcia.
Desgraciadament, sembla que han perdut aquest poder seductor que aconseguia atrapar l'espectador de principi a fi del metratge.
.png "English"){kind=small}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada