Duplex (2003)

                                                        

Danny Devito es va especialitzar en la comèdia (no podia ser d'altra forma) quan es va decidir a dirigir, i després de la divertida (però amb un ressòl de tristor) The war of the Roses, l'altra pel·lícula que crec que mereix menció és  Duplex.

Duplex no és altra cosa que un divertimento, una comèdia amb uns gags molt hilarants i amb un guió que es troba uns esgraons per sobre de la mitjana de comèdies americanes dels últims anys.

L'elecció de Ben Stiller i de Drew Barrymore va ser un encert, la química entre ells dos és evident i la seva compenetració també resulta molt realista.

L'argument és senzill però efectiu,  a més de ser un fidel exemple del que passa en infinitats de llars: el veí de dalt ( de forma conscient o inconscient) mareja els seus veïns, i la resposta que hom podria tenir en un cas com aquest és precisament la que té la parella protagonista (encara que en la cinta és, en certs moments massa exhacerbada).

La cinta mostra l'evolució temporal del malestar dels protagonistes, progressivament van sentint rebuig envers la veïna, passen de l'educació a l'últim dels recursos que un es pot arribar a imaginar i això succeeix de forma espontània, de forma sinuosa. L'estat emocional dels protagonistes recorre en paral·lel a l'argument.

També em sembla interessant el paper que té el guió en el desenllaç de la cinta, juga amb l'espectador i el deixa sobtat amb un final que ningú no preveu quant comença la pel·lícula.

En definitiva, aquest és un film  molt divertit, que té moments àlgids i d'altres amb menys vigor, però que aconsegueix deixar-te amb un bon sabor de boca i amb un somriure als llavis.