The lords of Salem (2012)

                                     

Rob Zombie va tenir una eclosió força interessant en el món del cinema després de desintegrar el seu (interessant) grup de rock White Zombie, va decidir realitzar una incursió a la gran pantalla, i a fe de déu que va aconseguir que es parlés d'ell.

The house of 1000 corpses va ser un cop de puny directe a l'estómac del gènere de terror i slasher, una revitalització del gènere, va ser un sotrac tan gran que fins i tot els grans seguidors del gènere es van quedar sobtats per la cinta. Si bé és cert que no té una qualitat massa destacable, el que realment va cridar l'atenció va ser la implantació de la personalitat del mateix Rob en la cinta, va crear una obra d'autor força interessant.

Les pel.lícules que va realitzar posterirment seguien amb aquesta interessant personalització, encara que amb resultat desigual, la seqüela de la cinta del 78 de Wes Craven The hills have eyes, si bé té moments intensos, no acaba de resultar tant interessant com la seva predecesora.

Pel que fa a The lords of Salem, és cert que té un inici prometedor, causant terror de debó en certs moments, Zombie aconsegueix, durant l'inici de la cinta, tot allò que no aconsegueix en la resta de la mateixa: pausar l'acció, delimitar-la. Les ganes de fer avançar la història li fa perdre la bona idea inicial.

Aquesta cinta de bruixeria beu de les fonts, entre d'altres de Rosemary's baby de Polansky, amb menys poesia i més escenes oníriques que aconegueixen que la cinta vagi perdent vitalitat a mesura que va avançant.

La temàtica de la bruixeria és terriblement recurrent, no obstant això, tinc la impressió que aquestes bruixes de Salem tenen clares reminiscències de les bruixes èpiques de Tesàlia, unes bruixes que podien capturar la lluna, tenien el coneixement de contactar amb els éssers de l'inframón i realitzaven sacrificis per adorar al diable.

La unió entre les que assegura el director són les seves dues passions va poder-se dur a terme en aquesta cinta, on mitjançant la música es realitzen els conjurs per cridar al satànic.

No hi ha dubte que Zombie té prou talent per mantenir la tensió durant una bona estona, però no té la paciencia ni la sensibilitat per orientar la cinta en un estat de tensió permanent que l'ajudi a madurar i a fructificar per ella mateixa.