Magnífica pel·lícula postapocalíptica, rodada amb molt de sentit i plena de ritme. Si bé es cert que l'arquetip zombi de Romero queda cremat de forma absoluta, no és menys cert que 28 days later va ser de les primeres en crear el moder zombi, originant així un nou mort vivent, el zombi modern.
L'inici del film és dubtós, però els que varem seguir la seva projecció vam veure un Londres com no s'havia vist mai, vam sentir l'angoixa de Cillian Murphy ( aquí en el seu millor paper que ha fet i que farà mai), i vam sentir l'amor que naixia amb Naomi Harris.
El que realment fa gran 28 days later és la força de les seves imatges, és la innecesitat d’utilitzar les eines violentes de forma constant i forçosa, és sentir l'amor d'un pare envers de la seva filla i és gaudir de les imatges de com es pot transmetre el virus de forma original.
No tinc cap mena de dubte de Boyle era un gran admirador de Romero. En el film podem veure una nova crítica envers l'abús militar i, a diferència de The day of the dead, on un metge retenia a un zombi per aprendre d'ell, aquí són els militars els que ho fan ( amb un col·lega, per cert).
La cinta mostra què és la solitud, què significa perdre als teus éssers estimats (el retorn a casa del protagonista és esgarrifant). Es van rodar tres finals alternatius, i es va escollir el més bucòlic de tots ells per finalitzar el film; és un bon final, aconsegueix que deixem d'agafar-nos a la butaca de forma definitiva.
.png "English"){kind=small}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada