La comunidad (2000)

Gràcies a directors com Álex de la Iglesia el cinema espanyol ha deixat de ser una cosa summament prosaica i s’ha convertit en un cinema adult. És per això que, veient el cinema de de la Iglesia, en ocasions veig una certa estilisme pretèrit, cinematogràficament parlant, i aquesta és una de les coses que més m'agraden del director bilbaí.

Deixant de banda els seus personalíssims personatges, el que més a gust em deixa del cinema de de la Iglesia són alguns dels seus plans, sempre he pensat que es tracta d'un grandíssim director de moments, és un retratista temporal excel·lent, però, en les cintes on preval (poques) la dialèctica per sobre de la acció, es desenvolupa de forma erràtica i es converteix en un director més, un dels molts que puguin sorgir de les entranyes de l'aparell cinematogràfic espanyol, un aparell, diguem tot, cada vegada és menys caspós.

Pel que fa a la cinta que m'ocupa, sento una lluita interna, dues forces que breguen de manera incansable entre elles, es debaten sobre el valor de la cinta. Hi ha coses que m'agraden i d’altres que no. Un petit tast:

No m'agrada el comportament de certs personatges, alguns fan una olor persistent a alguna cosa vetusta (Jesus Bonilla), aquest error no és atribuïble al director, l'humor que es pretén encaixar no arranca masses somriures, a demés hi ha algun que altre excés de sobreactuació.

D'altra banda, m'agraden els plans més hitchcockians, el director sap emplaçar la càmera en els llocs correctes per ressaltar els moments de suspens o de dramatisme, però, segueix sense tenir la continuïtat narrativa de la que vinc parlant des de fa temps. És un director tècnicament magnífic, però no és un director d'actors, de fet, desconec perquè el director artístic no aconsegueix casar tot el repartiment de forma homogènia, encara que en La comunidad és una obra on el repartiment no està del tot malament.

La cinta és, evidentment, una crítica al capitalisme, una visió lluïda sobre la cobdícia, sobre allò que els diners pot arribar a fer sobre un grup de persones, mostra com els diners pot canviar a les persones.

El director  sap què vol explicar, i com explicar-ho, el problema és que, potser el que li manca són vímets, aquests en forma d'un repartiment complert que estiguí a l'alçada de les circumstàncies.