The mission (1986)

Veure The mision va ser un exercici de força de voluntat enorme, he de recoinèixer-ho. Temia una cinta d'aventures plena de tòpics i amb un reguitzell de matances a tord i a dret. Però el que ens trobem són uns paisatges fotografiats meravellosament per part de Chris Menges, un repartiment de gran escala, i una música eterna per part d'en Morricone, en definitiva, tot un conjunt de mitjans tècnics meravellosos. Malgrat això, la història avorreix, per dues qüestions: La primera és que es tracta d'una història gastada fins a l’extrem, i la segona perquè està explicada d'una forma que no ajuda a ser amena.

Pretendre explicar de forma coherent l'arribada dels espanyols i portuguesos al nou món sempre m'ha semblat absurd, principalment perquè tothom que ho pretén fer, cau en el discurs recurrent de la bonhomia d'uns i la ingenuïtat dels altres.

No he entès mai la dicotomia perversa dels que encara s'entesten en justificar una colonització per mitjà de les armes i els que creuen que va ser una invasió amb totes les de la llei. Intentar justificar el que va succeir en aquell moment de l'anomenada època moderna em sembla completament incomprensible. Qualsevol que llegeixi el text duríssim de Fray Bartolomé de las Casas se n'adona que les aberracions que es van cometre en les Índies per part dels espanyols i portuguesos estaven a l'alçada de l'extermini nazi envers els jueus. Per altra banda, si llegim qualsevol text del Compte duc d'Olivares podem observar com no només es justifica aquell acarnissament sinó que en certs moments, sembla que s'estava sent massa tebi amb els indígenes.

És per això que The Mission em sembla una completa absurditat, plena de demagògies i de tòpics. Puc entendre que Joffré prengui partit de forma òbvia envers els indígenes i els cristians que els volen adoctrinar, però la veritat va ser una altra i, al meu parer, s’hauria d’ haver estat molt més punyent del que ho va estar el director francès.