Buster Keaton té una obra reconeguda eternament com The general, però al llarg de la seva vida com a cineasta i actor també va protagonitzar ( en el cas que ens ocupa, ja que no estava acreditat com a director) una història molt interessant i, com totes les que va protagonitzar, plena de tendresa.
The Cameraman és un adéu a la imatge fixa, a la fotografia i dona la benvinguda a la imatge en moviment. Explica molt bé què va suposar per a la industria de successos la nouvinguda d'una tecnologia que revolucionaria el món de la informació.
Al llarg de la cinta se'ns mostra l'evolució d'un càmera, es a dir, des de l'obtenció del nou utensili fins la culminació, que no és altra que la representació realista de la vida mateixa, tot això passant per l'aprenentatge.
Mai queden de banda els assumptes amorosos, i tant Keaton com Sedgwik aconsegueixen empastar perfectament les dues histories paral·leles.
Ens trobem davant d'un film que té més de 80 anys i que segueix igual de fresc que quan es va estrenar.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada