Captain Phillips (2013)

Resulta altament complicat fer la crítica d'una pel·lícula que està basada en fets reals. La utilització del mitjà cinematogràfic correspon a la necessitat d'explicar una història, en la majoria de casos fictícia, ja sigui com a entreteniment o com a forma de divulgació intel·lectual. Després al parlar d'una pel·lícula basada en fets reals només ens podem cenyir al com (sempre que la història aquest explicada de forma feafent), i el com en Capità Phillips deixa l'espectador amb alguns dubtes.

L'inici de la pel·lícula m'agrada, resulta realista i el metratge transcorre sense cap indici de ficció. Un comença a assumir que està davant d'una cinta pseudo-documental molt ben realitzada i molt entretinguda. Paul Greengrass realitza un excel·lent treball amb el muntatge, ja que en cap moment dels primers 40 minuts aconsegueix que la cinta decaigui. Manté el suspens de forma lineal i dirigeix ​​la pel·lícula amb mà ferma.

No obstant això, la pel·lícula comença a donar certs batzegades un cop el vaixell de càrrega ha estat assaltat. A partir d'aleshores es converteix en un interessant thriller, però no es treu de sobre el "altra pel·lícula d'acció més" és a dir, una mena de deja vú, i és realment una pena, perquè el que ens oferia la pel·lícula fins a aquest moment era una cosa que les altres cintes no ens havien mostrat fins ara.

El millor de la pel·lícula és sens dubte el seu inici i la interpretació de Tom Hanks, l'última escena, és simplement fastuosa. És un exemple de qualitat interpretativa, en poc més de 5 minuts resumeix la resta de la cinta amb la seva interpretació. En el seu rostre queda marcat el dolor, el patiment, la impotència de trobar-se davant d'una situació inesperada.

D'altra banda, Greengrass ens mostra la potència armamentística americana, les tàctiques de guerra que s'utilitzen davant semblants operacions. Mostra la força d'una nació davant d'un conflicte armat, dóna sensació d'orgull per part del director. El que xoca venint d'un home que va fer aquesta crítica Green Zone. Tanmateix, això pot ser més una conseqüència de ser el més objectiu possible davant un succés esdevingut, que de pretendre semblar reaccionari.