Aquesta Dans la maison és, entre altres coses, una cinta molt divertida, una mena d'homenatge a Deconstructing Harry d'Allen, on es juga amb la ficció i a Alfred Hitchcock i la seva The rear window, paradigma del cinema voyeur.
La utilització de la redacció com a live motiv és esplèndida, la creació dels personatges per part del jove i la involucració per part del professor és molt realista i aconsegueix que l'espectador a cada minut s'interessi més per la història.
La creació dels personatges és molt interessant, tots ells són rodons, tenen una gran complexitat i estan definits perfectament. El professor aconsegueix que un alumne faci el que ell mai va aconseguir fer. La dona del professor, gràcies a les redaccions, té allò que mai ha tingut: emocions. L'alumne aprèn, llegint els clàssics que el professor li aconsella, a escriure de forma molt correcte, i ens mostra, també, el dia a dia d'un noi que desconeix el que és l'amor a casa seva i el busca en un altre lloc, com la persona que busca fora l'amant que no té a casa.
La família és un ens que queda retratat com a quelcom complexe i fràgil que qualsevol fet pot fer que trontolli. La part final de la cinta és magistral, unint-se mestre i alumne per tornar a provocar un altre rebombori.
.png "English"){kind=small}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada