Lincoln (2012)

Per desgracia, Spielberg torna a decepcionar als seus seguidors realitzant una cinta freda, distant i apàtica. El resultat d'aquest Lincoln queda lluny, molt lluny de la meravellosa biografia que va realitzar Ford amb el seu Young Mr. Lincoln, on es mostrava la proximitat, senties la humanitat del personatge.

En aquesta, no obstant això, mai acabem d'estar del costat del personatge, ni tan sols en l'spitch final, on la figura grandiloqüent del president podria adquirir mides d'una grandiositat absoluta, aconsegueix que ens sentim al seu costat.

Això succeeix, principalment, perque el film queda desdibuixat en una nebulosa, és a dir, es queda a mig camí de tot el que es proposa fer i no fa. El president Lincoln no va ser un representant de la bonhomia, deplorava l'esclavitud, certament, però la seva acció preeminent a l'hora d'aconseguir que la 13ª esmena s'acceptes va ser per aturar una guerra civil, no simplement com un acte de fé orientat a una causa justa. I és, precisament en aquest punt on el film comet l'error: Pretén fer feliç a tothom, no inclina la balança en cap direcció concreta i el més probable és que no ho faci després de veure el resultat de la seva obra Amistad (un cant envers l'esclavitud) no va tenir cap mena de resó per part del public i la critica.

Per altra banda, desisteix en allargar una de les escenes finals ( la de la votació), ja que també té por de cansar l'espectador amb diàlegs trillats.

El film està molt ben rodat, excel·lentment interpretat, molt ben fotografiat i utilitza meravellosament bé el maquillatge (Oscar segur), però tot i això li manca força.