Sempre m'han semblat molt interessants els autors arriscats, aquells directors que tenen un patró, i intenten seguir-lo. alguns ho aconsegueixen, d'altres cauen en l'oblit instantani. Miguel Angel Vivas és dels primers.
Tot el que sembla fàcil o senzill en el cinema, per regla general, esta envoltat de complexitat i en molts casos confusió. El començament de Secuestrados em sembla sublim, està compost d'una sol plànol-seqüencia, el que significa que hi ha un treball de planificació molt ben estructurat. Els actors, no unes seqüències així ha d'estar molt ben preparats i dirigits.
Els actors ratllen a gran alçada, tots i cadascun d'ells, si bé és cert que el film recorda massa al film de Haneke, Funny Games, no és menys cert que tothom té referents, Vivas és un gran seguidor de Haneke, així com del hitchcock en les seves cintes més teatrals.
El film em sembla molt interessant fins a la part final, on en aquesta, desgraciadament, cau en tot allò que cau la majoria de cineastes que es troben un guió com el de Secuestrados. Intenten utilitzar els recursos Tarantinescs i la violència es converteix en el protagonista indiscutible, deixant una cinta molt interessant en una obra correcte.
Els nous directors han d'entendre que per arrodonir un film no és imprescindible omplir-lo de sang i fetge, haguès pogut recolzar-se en alguna el·lipsis per mostrar les atrocitats. Espero amb interès la següent pel·lícula de Vivas.
.png "English"){kind=small}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada