Tony Kaye realitza un film personalíssim, en la línia dels primers films de Tod Solondz, no tant que duresa com si en una forma de rodar molt inusual, utilitzant els primers plans no només per descriure el personatge si no per mostrar la seva visió del món i de la seva pròpia vida.
Aquest és un film que corrobora tot allò que, des de la distancia podem veure: el sistema educatiu americà està en decadència, i la utilització del professor es deixa de banda com a eina d'aprenentatge o guia cognitiu per passar a ser un mer espectador dels avatars dels alumnes, tal com diu el personatge de Brody: estem aquí no per ensenyar, sinó per vigilar.
M'agradaria remarcar, principalment les interpretacions dels personatges adults, que, a diferència d'altres films on el que es busca és la introspecció adolescent, l'analisi del comportament dels joves, en aquesta Kaye el que intenta és mostrar com se senten els professors saben el futur que els ofereix als joves.
Es tracta d'un film que porta incorporat un missatge: no hi ha futur. Els que han de dur aquest món cap a un lloc millor no només no intenten adreçar-se, sinó una cosa pitjor: no els deixem adreçar-se.
Es tracta d'un film molt interessant, una obra més aviat menor, sense pretensions, que retrata la societat americana tal com es veu des del carrer, des de els hospitals, des de el submón de la prostitució. Parla de la bondat i del que pot comportar ser bondadós, ens diu que no hi ha lloc en aquest món per la gent altruista i desinteressada.
.png "English"){kind=small}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada