Historias de la radio (1955)

                                                     

Saez de Heredia dibuixa amb Historias de la radio el tarannà espanyol dels anys 50, i ho fa amb una serie d'històries que, fins i tot vistes actualment són molt divertides.

Inoblidable el començament, amb els dos homes que, gràcies a la radio, fan exercici, l'amor que neix a la radio també esta contemplat; Francisco Rabal porta de corcoll a Margarita Andrey. El grandíssim Pepe Isbert, en una història al mateix temps divertida i trista (la millor del film, per a mi) on, ell, com a científic, necessita anar a la radio (i arribar el primer) per guanyar un concurs per poder aconseguir els diners per patentar una peça mecànica que ha inventat; com he dit, és una història divertida però alhora patètica, ja que ens ensenya les misèries d'un país sumit en una profunda crisi, tant de valors com econòmica.

Per finalitzar, l'última història explica la bondat, però a diferència del que es pot percebre en un principi, no és una història partidista ni maniquea a favor de l'església, és una visió de justícia que la església queda en un segon pla, i explica que tothom ho passava malament, però que sempre hi havia algú que ho estava passant pitjor. Per cert, l'inici d'aquesta historieta és incommensurable, ja que es mostra un lladre que, entrant en una propietat que no és la seva, contesta al telefon, un concurs i guanya una quantitat important de diners per haver encertat la pregunta, el problema rau en què la radio espera al propietari de l'habitatge i el lladre acaba convencent al propietari per què es presenti a la radio i es reparteixin el premi.

És una cinta molt interessant, divertida i que ensenya, de forma fidedigna el tarannà de la població espanyola a mitjans dels anys 50.