Cercar en aquest blog

dimecres, 5 de febrer del 2014

The paperboy (2009)


Tenia curiositat per veure aquest thriller que, a priori, semblava inquietant. Al veure la totalitat del film la meva curiositat va començar a baixar de nivell fins arribar a comprendre que el que visionava no era rés més que una constant successió d'imatges semi-buides.

Fa uns anys, una quants, de fet, es va estrenar un film anomenat Just Cause, dirigit per James Glimcher i que tenia una estructura molt semblant a aquesta, la diferencia entre ambdues radicava en l'espontaneïtat que oferia Sean Connery, una espontaneïtat que manca en aquesta pel·lícula
.
L'aparició de Nicole Kidman no acaba de solucionar el problema de l'abús d'històries paral·leles que fan que la trama principal es vagi difuminant. No hi ha un gir trampós ( en aquesta mena de film acostuma a funcionar molt bé), i el millor de la pel·lícula és sense cap mena de dubte John Cusac, que està magnific.

Per altra banda, la relació entre els germans i el para és molt millorable, de la mateixa manera de com es du a terme la relació entre els germans i la madrastra, li manca força i vitalitat.
Fins hi tot, una relació tant tòpica com la del fill petit amb la criada està acabada d'una manera poc treballada i forçada al màxim.

Lee Daniels no aconsegueix captar l'atenció de l'espectador en cap moment, i no ho fa precisament perquè no pensava en l'espectador mentre rodava el film.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

English French Spain