Ens trobem davant la que, per a un servidor, és una de les millors pel·lícules del gran Scorsese. És una cinta amb un ritme incansable, amb uns actors (tots i cadascun d'ells) en estat de gràcia, amb una direcció mil·limètrica, amb un guió que no té cap mena de forat, estem davant d'una obra mestra.
Els carrers de Boston són l'escenari d'una massa ingent de brillantor cinematogràfica, des de l'inici del film saps que estàs davant d'un clàssic, una obra superior. Hi ha escenes tan ben estudiades (la sortida i entrada en el despatx dels dos protagonistes) que, simplement per això val la pena pagar una entrada al cinema.
La complexitat del guió, l'encreuament d'històries, la utilització de les noves tecnologies és tot ell genial.
La primera trobada entre Matt Damon i Vera Farmiga a l'ascensor és antològica, així com l'escena de sexe amb Di Caprio. La manera en què coneixem a Nicholson és digna de The godfather.
Crec que ja és un film de culte, una obra antològica que passarà a la història.
.png "English"){kind=small}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada