L'estat actual del prolífic Mark Wahlberg no deixa lloc a dubtes que es tracta d'una estrella de Hollywood per fi, contrastada.
Després del seu paper a la meravellosa The Departed, la ridicula Ted, la interessant 2 Guns, entre d'altres l'han consolidat com un actor que es comença a tenir molt en compte dins del bussines.
Si parlem en concreció d'aquesta Lone Survivor, ens trobem d'avant d'una pel·licula on que primer que crida l'atenció es la seva senzillesa, tant dramàtica com escenogràfica i cinematografia.
La utilització de la càmera fa que l'acció sigui molt properaper als espectadors , els plànols son mitjans o primers plans per mostrar l'estat d'angustia del personatge ( exceptuant els planols panoramics o de situació).
Peter Berg ha decidit allunyar-se de la grandiloquència de les cintes de guerra per personalitzar l'acció en els personatges, deixant de banda les localitzacions espectaculars per treballar sobre les emocions.
S'ha de reconèixer que aconsegueix el seu objectiu, la càmera es converteix en un actor més i gracies als seus enclavaments, fa que ens trobem dins mateix de l'acció. Tot i això, hi ha algun error de guió, sobretot a l'inici, on es vol fer massa esment en la vida particular dels militars i posteriorment no s'acaba d'aprofitar aquestacircumstancia, queda mes aviat desdibuixada.
Deixant de banda el partidisme gairebé total en les cintes americanes sobre el conflicte afganes, (on semblainsertada amb calçador algun plànol on es deixa bé al poble d'Afganistan si no es per ajudar als americans), s'ha de reconèixer que Berg ha realitzat un gran treball, ple de ritme
.png "English"){kind=small}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada