Dawn of the dead (1978)

-->

Anteriorment ja he comentat un film del mestre Romero, The day of the dead, el que m’ocupa a continuació es el film anterior (zombiement parlant, és clar). Aquest film és Dawn of the dead que a Europa es va comercialitzar com Zombie. Si bé és cert que té moltes similituds amb la comentada anteriorment, en Dawn of the dead ens trobem cop de puny directe a la cara del consumisme rutilant. No es tracta únicament de la localització o situació on es desenvolupa l’acció (un centre comercial) ho és, principalment, per l’actitud dels personatges que hi intervenen.

Els Zombis en aquest cas, tenen més rellevància en la pel·lícula, tot i això, el que sobta és l’interès que mostren els personatges en poder obtenir tot allò que en una altra situació no apocalíptica podrien aconseguir de forma gratuïta. El desastre comporta, de forma indirecta l’obtenció d’un benefici. No és menys cruel veure com els morts, encara amb una minsa memòria, retornen allà on més desitjaven anar en vida, els veiem amuntegats a les portes del centre comercial, esperant obtindré tot allò que havien obtingut en el passat. El capitalisme no queda en massa bon estat, veritablement.

Per altra banda, tornem a veure un component dels protagonistes negres, tant en The night of the líving dead com en The day of the dead, no hi manca mai un protagonista negre. És curiós aquest fet, sembla com si Romero volgués subratllar la força de la comunitat afroamericana dins la societat.

Si en The day of the dead el protagonistes negatius eren els militars, en aquests cas ho són els saquejadors, que, a més tenen certes connotacions de bàrbars, ja que no es limiten a arreplegar tot el que troben al seu davant, sinó que destrueixen els Zombis de forma completament gratuïta i s’acarnissen amb ells. Podem veure-hi la metàfora d’una societat que basada en l’anarquia pot anar més enllà dels límits del senderi.

Visualment és més impactant que The day of the dead, però aquesta última té més motius de reflexió, ja que els personatges lluiten contra els seus propis fantasmes mentre que els de Dawn of the dead intenten sobreviure valent-se de qualsevol manera possible. A diferència de The day of the dead, els zombis que trobem en aquest film són més lents, el color del maquillatge és mes rosat -en The day of the dead, en que el veiem més blavós per culpa del suposat pas del temps i del mal estat de la carn. Segueix l’arquetip zombi creat per Romero en The night of the líving dead i que es començarà a perdre en la última entrega de la saga.