Dark shadows (2012)

Desafortunadament, un nou visionat de la penúltima cinta del meu admirat Tim Burton no ha aconseguit canviar la meva opinió envers a Dark Shadows.

Es tracta d'una pel·lícula avorrida que nomes es revitalitza davant l'aparició de Johnny Deep. A banda d'això, no deixa de ser una meravella visual però carent de qualsevol contingut.

Dona la sensació de que es tracta d'una obra pont del director que, davant la imperiosa necessitat de tenir més temps per realitzar un film que realment desitjava fer, va utilitzar Dark Shadows com a eina intermitja; Aquesta teoria es cau a trossos al tenir en compte que Burton té tots els pressupostos del món per realitzar el que vulgui quan vulgui.

Com a compte infantil funciona fins a cert punt, de fet, si hagués continuat l'obra com a compte planer hagués tingut molta més força i interes.

I es que el gran handicap del film és que no es defineix en cap moment, es queda a mitges en tot i no compleix en rés; Burton defineix Dark Shadows com una comèdia, ho és, però a mitges;Tampoc és una cinta de terror, de fet, no fa por en cap moment, tot i que el protagonista és un vampir; pel que fa a drama, tampoc la podríem categoritzar com a tal, ja que només algunes escenes s'hi podrien anomenar com a tal. És, en definitiva una cinta indefinida, els actors estan correctes, però la historia no els acompanya en cap moment.

El millor del film és sense cap mena de dubte el seu arranc inicial, on realment es mostra d'essència gòtica del Burton que tant ens agrada, però un com enterren a Barnabas, tot el muntatge cau i desgraciadament no es torna a aixecar en cap moment.

Així doncs, ja és la segona decepció de Burton i el seu alter ego en la pantalla Deep m'ofereixen en poc més de dos anys, Alice in Wonderland és un altre fracas estrepitós del mestre on el que embolta el film és immensament superior al que conté. Esperem que la seva nova pel·lícula, un remake de la seva pròpia producció dels 80, Frankenweenie sacii la meva fam Burtoniana.