The angel's share (2011)

Francament tenia les meves reticències envers aquesta pel·lícula. Havia llegit alguns comentaris sobre ella i no la deixaven excessivament bé. Afortunadament ja fa temps que vaig deixar de banda els comentaris per ser jo qui valores el film en la seva justa mesura.

The angels’s share és una cinta magnifica. Tot el que em faci somriure de debò em sembla magnífic. Feia molt de temps que no em divertia tant veient un film actual.

La presentació dels personatges és brillant. Tot i ser una producció anglesa no reté l’humor com si ho fan moltes cintes britàniques, és una pel·lícula que es deixa anar i precisament en aquest fet és on més valoro la pel·lícula.

I és que la trama està molt ben aconseguida. Sempre he retret a Ken Loach una forma de dirigir massa poc empàtica, el que s’acostuma a dir personal. Hi ha moments en que un cinema així pot ser interessant, però tot depèn de la història que és vulgui explicar, i una història com The angel’s share es tenia que explicar sense embuts i donant tot el protagonisme als actors.

Paul Laverty, el guionista, crea uns personatges simples però eficaços, que esdevenen a mida que corre el film en éssers socials amb els quals ens sentim amb concòrdia, ja sigui per les seves actituds o per els seus fets.

Retrata una societat en decadència on l’atur i la desintegració formen part del dia a dia, però ens mostra que hi ha una forma de redimir-se d’aquest pecat que tots els personatges porten sobre les seves espatlles. Si bé és cert que la forma de sortir del pou és jugant-se entra-hi encara més no és menys cert que és la societat que els envolta el que els ha dut a la situació en que es trobem.

És una comèdia, però també és un retrat i un drama social, acceptem el destí dels protagonistes perquè sabem que els ha sortit bé, però el film no deixa de tenir un pòsit d’amargura, ja que entenem que, si bé el protagonista ha après de l’experiència els coprotagonistes tornaran a recaure altra cop en els mateixos errors que els han dut a la situació primerenca.