L'obra
amb que Garci va
guanyar l'oscar és la que menys interès m'inspira, principalment
perquè es tracta d'una cinta sobre un tema que no m'interessa gens.
Això de buscar un sentimentalisme recalcitrant sempre m'ha semblat
de mal gust. I el pitjor de tot es que la pel·lícula busca el
sentimentalisme i no el troba.
La
cinta en explica el retorn d'un home a la seva terra de joventut, la
qual va abandonar al exiliar-se; és l'acomiadament a les persones i
als llocs on va passar el que per a ell va ser els millors de la seva
vida, ja que està patint una malaltia terminal.
El
principal problema que hi a Volver a empezar
es que no transmet rés de rés; és una successió d'imatges buides
de sentiment, la manca de personalitat dels personatges no ajuda a
que ens hi comprometem.
El
millor del film és la fotografia, que reflexa la decadència de les
ciutats (representada per Gijón) espanyoles de la transició. La
brutícia i la negror, gairebé decadentista esta molt ben
reflectida. Per altra banda, les localitzacions estan molt ben
escollides. El gran problema de la cinta és la manca d'ànima, dona
la sensació que a la direcció li manca força, precisió.
Per
altra banda, hi ha una cosa en particular que m'irrita profundament
en la cinta i és la repetició constant de la musica de Johann
Pachelbe i el seu Canon,
una vegada i una altra, amb diferent instrumentació, això si, cansa
quan ja s'ha escoltat més de vuit vegades. A Garci li
agrada aquesta peça i la repeteix fins a la sacietat.
Garci
va dir que la pel·lícula volia mostrar, entre d'altres coses, que a
la tercera edat no només es pot estimar de forma platònica o
supèrflua, amb el que estic d'acord. No obstant això, amb aquesta
premissa, hagués tingut que mostrar l'acte (encara que només fos en
forma d'el·lipsis, evidentment), ja que si no, la voluntat es queda,
simplement en intencionalitat.
Moltes
persones repeteixen que els commou aquest film, a mi no. No em commou
ni l'acomiadament de Ferrandiz; ni
el moment en en aquest li reconeix la seva malaltia a José
Bódalo, no me'ls crec, em
deixen absolutament indiferents, i ho fan, principalment perquè
entenc que el repartiment no va ser el més acurat possible.
L'obtenció
de l'Oscar evidencia la qualitat de la resta de candidats que optaven
al premi; No vull menystenir la cinta com a una obra dolenta, no ho
és, però no és, en absolut una cinta per rebre un Òscar ( tot i
que, des de sempre, els Òscars a la millor pel·lícula estrangera
han estat els menys valorats en la gala).
.png "English"){kind=small}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada