Minimalista
producció nòrdica amb clars tocs intimistes. Aconsegueix amb el
mínim abraçar tot un seguit de propostes individuals.
Gràcies a un sopar,
s’aconsegueix llimar totes les asprors que podien haver-hi en una
comunitat; el menjar és l’eix vertebrador d’aquesta trobada, al
principi rebutjada, però finalment benvinguda.
La premissa és el
tarannà ortodox d’un home amb les seves filles, noies que mai
abandonarien el seu pare, ja que es tracta del pastor de la comunitat
i elles són el seu punt d’equilibri. El pas dels diferents
pretendents dóna el punt divertit a la producció, que es revela,
així mateix, com a un relat costumista d’una petita vila danesa
del segle XIX. És per tant, una cinta on la religió hi intervé,
però no és menys cert que aquesta religió no es mostra en cap
moment dogmàtica ni maniquea.
La pel·lícula, al
mateix temps, ens mostra el que és realment la bondat. De fet, al
llarg del film tot el que es veu és bondat, i no hi ha res que
interfereixi el discurs de Gabriel Axe, orientat en el
positivisme.
Exemple sobre el
vitalisme i un cant al menjar, la pel·lícula dibuixa un fet grupal
que aconsegueix canviar les persones i les fa més humanes.
.png "English"){kind=small}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada