Pel·lícula
bèl·lica del mestre Mann, recreació complexa del que
significa un batalló del exercit americà a la guerra de Corea.
Cinta rodada a foc lent, amb amargura i amb nostàlgia. Al llarg del
seu visionat veiem les complicitats entre els soldats, contemplem, al
mateix temps, l’odi que es reflexa en la cara d’un home quan un
company ha caigut. Un retrat psicològic de la guerra. Mann
aconsegueix que pateixis el mateix que patir els soldats.
És curiós el cas
de Men in war, ja que no sembla una cinta del 1957, sembla
molt anterior, la fotografia està enfocada amb un objectiu i in
obturador que semblen molt més antics del que realment son. És una
cinta que vol semblar molt més antiga del que realment és.
La interpretació de
Robert Ryan és realment convincent, però val a dir que tots
els actors estan a una gran alçada.
L’escena del
bombardeix és meravellosa i et posa els pels de punta, de la mateixa
manera que la preparació de l’emboscada final, digne d’un dels
grans del cinema.
Si bé es cert que
el director sempre s’havia caracteritzat per utilitzar la natura
com un component més del repartiment, en aquesta ocasió la situació
i la demografia son utilitzades com a tomba dels soldats.
Molt interessant de
veure, encara que nomes sigui per contemplar alguna de les rara
avis que va dirigir Mann
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada