Veure
la saga de Resident evil
de P.W.S. Anderson és
com endinsar-se en un Port aventura combinat amb el parc d'atraccions
de la Warner de Californià. És viatjar en una muntanya russa, obrir
els ulls i aleshores, nomes aleshores, comences a entendre que pot
passar pel cap del director-guionista canadenc.
Reconec
que la primera part la vaig veure amb gratitud, però ara que ja anem
per la cinquena la cosa ha passat de la ciència ficció a
l'absurditat absoluta.
No
entenem com pot funcionar encara aquesta pel·lícula, principalment
perquè sempre és el mateix, no hi ha variacions més enllà de les
efectistes. L'estructura és constantment la mateixa una vegada i una
altra i el pitjor de tot es que arriba un punt en que ja no et
preocupes si hi han errors en el guió o no.
Ordinadors,
violència, morts vivents, més ordinadors... Això és Resident
evil: retribution.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada