Contagion (2011)

Si ets hipocondríac, no vegis aquesta pel·lícula, si ets aprensiu, no vegis aquesta pel·lícula, en definitiva, si algú és com jo és millor que no vegi aquesta pel·lícula. 

Però si he de ser franc, la recomano. I ho faig amb tota la responsabilitat que això comporta.

Soderbergh ha creat una pel·lícula asèptica en el seu format però viva i candent en el seu interior, en cap moment cau en el llagrimeig fàcil (de fet, no cau en cap llagrimeig), gràcies a unes interpretacions molt afortunades per part de l'interminable elenc que conforma el repartiment (menció especial a Winslet) aconsegueix no traspassar els límits de la sensibleria barata. 

A la superfície és una cinta sobre una pandèmia, però Soderbergh aconsegueix disseccionar de forma molt encertada el procés i l'evolució del virus, aconsegueix crear una atmosfera inquietant, en part, gràcies a l'estil narratiu que utilitza al llarg del film, els flashbacks ajuden a seguir la història, i el final és aclaridor però hauria estat prescindible si un segueix amb atenció la narració de la història. 

Recomanable sense més, es pot viure sense necessitat de veure-la, però si s'arriba s'ha aquest punt ens perdríem unes grans interpretacions.