World War Z (2013)

L’ingent pluja de pel·lícules de terror que s’estan estrenant en l’actualitat deixa seriosos dubtes sobre la qualitat del gènere en si mateix. Tot i això, resulta sorprenent com de vegades sorgeixen cintes interessantíssimes, cintes que insuflen aires nous, aires de canvi.

I el que resulta sorprenent es que això ho hagi aconseguit un director com Marc Forster, que si be mai abans havia dirigit una cinta de terror, si que tenia experiència en cintes d’acció com la seva anterior pel·lícula Machine gun preacher, ho ha aconseguit, com dèiem, gracies a una nul·la experiència cinematogràfica en el gènere del terror.

Es tracta d’una cinta sobre la necessitat de treballar junts envers un objectiu comú, no es casual, doncs, que el protagonista hagués treballat a la ONU. La pel·lícula, també reflexa la fina línia que divideix el be del mal, mostra interessantment com poden canviar les persones sota l’estrès i la pressió ( exemple paradògic seria, per esmentar-ne un, Tim Robbins a War of the worlds), parla sobre la unitat familiar, sobre la humanitat de les persones i, sobretot, sobre la fe d’aconseguir un mon millor.

La pel·lícula transmet , des de el seu inici, un bri d’esperança per a la humanitat. Deixa de banda la constant obsessió que tenen els directors actuals d’intentar centrar l’argument el la supervivència individual pura, per centrar-se en intentar trobar una sortida comuna per a tots els essers vius.

Es una pel·lícula on el repartiment aconsegueix que gaudim de tot el metratge. En cap moment hi han alt baixos, no es una cinta narrativament fluctuant, la sensació que dona al visionar el film es que es tracta d’una cinta extraordinàriament planificada.

Continuant amb el repartiment, resulta evident que les mirades se centren, principalment en un Bratd Pitt que esta incommensurable, si bé en certs moments peca d’una tendència a la indolència, no es menys cert que la caracterització del personatge pot dur al actor a realitzar la seva actuació amb aquesta característica.

Per altra banda, gracies a la quantitat d’interpretacions que es donen cinta a la pel·lícula, el director aconsegueix que ens introduïm en un carrusel fantasmagòric del macabre.

Les escenes estan rodades amb energia, la fotografia, personificada en Robert Richardson. Granulosa en certs moments, dona un tret de realisme a les imatges, crues en molt moments.

Resulta interesant comentar la utilització dels flash-bacs. Si en moltes cintes aquests recurs cinematogràfic resulta tediós i, en certs moments, irrellevant, en aquesta Word War Z resulta clau pel desenllaç de la mateixa.

Per altra banda, hi ha un tret característic en la cinta que em resulta interesant, i es la efectivitat amb que Marc Forster aconsegueix, gairebé de forma detectivesca, esclarir el per que d’una epidèmia tant brutal com la que ens ocupa.

No voldria deixar, per altra banda, de comentar el meravellós desenllaç de la historia, com aconsegueix, la humanitat, resoldre, de forma temporal, una problemàtica de tal magnitud.

En definitiva, un espectacle grandiós, ple de tensió i que dona el que promet, es a dir: dues hores de pur entreteniment.