Steven Spielberg sempre m'ha semblat un director exemplar, un home que roda allò que li agradaria veure em sembla meravellós.
No obstant això, en certes ocasions es deixa portar massa per aquest esperit juvenil, com és el cas del film que estem parlant. En la pelicula que ens ocupa ens trobem amb un contingut digne de la factoria Disney que, a nivell particular, des del minut 10 deixa d'interessar-me per complet.
No obstant això, la pel·lícula se sosté gràcies al seu continent, és a dir, a un conjunt de professionals que aconsegueixen portar el film on el guió i la direcció no aconsegueixen portar-lo.
La fotografia és esplèndida, digna del mateix Winton C. Hoch, el meravellós fotògraf de John Ford ( John Ford homenatjat en la pel·lícula de Spielberg, en alguns plànols pràcticament extrets directament de The searchers i The Quiet man).
És possible que Spielberg veiés La Vaquilla del gran Berlanga per inspirar-se en la la seqüència del cavall entre les dues trinxeres ?, qui sap, però el que és indubtable és que es tracta d'una pel·lícula plena d'homenatges, des del parlat Ford fins a algun plà granulat digne del mateix Sergio Leone, passant per una visió de trinxeres digna del gran Kubrick.
En definitiva, la pel·lícula, argumentalment es perd entre una sèrie de personatges i d'escenes que allarguen la seva metratge de forma llastimosa, i per altra banda, el valor afegit que acostuma a incorporar aquest tipus de pel·lícules de animalons, de major o menor grandària, (que no és altre que un repolit sentimentalisme), per sort o per desgràcia en el film no està present.
.png "English"){kind=small}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada