Aquest retrat costumista de les forces de l'ordre i de la delinqüència aquesta magistralment tractat. La cosa no només es queda aquí, els personatges no tenen res de plans, mostren una complexitat intrínseca que fa que ens acostem a ells de forma inconscient. No hi ha, en cap moment per part d'Alberto Rodríguez, la intenció de ser previsible, dóna un ritme a la pel·lícula que aconsegueix que l'espectador no decaigui en cap moment.
La manca de presumptuositat és encomiable, no pretén ser el que no és, i això cal agrair-ho.
Pel que fa als actors, mostrar la meva admiració pel paper de Mario Casas, un galant que, en aquesta ocasió, es veu superat pels esdeveniments, i la situació ho transforma. I d'altra banda Antonio de la torre. Em sembla que broda un paper magnífic, home enfonsat per la pèrdua d'un ésser estimat i amb una pàtina d'auto-destrucció que no decau en tota la pel·lícula. La resta del repartiment està molt aconseguit.
.png "English"){kind=small}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada