Ho és pels actors, per una direcció que aconsegueix que et sentis a Xile dictatorial, ho aconsegueix gràcies a una fotografia una mica granulada que li dóna un toc documentalistic que li escau molt bé.
Jack Lemmon , faci el que faci, ho fa bé, siguin comèdies o drames, sigui un perdedor o un pare desconsolat ... De fet, la pel·lícula té força des del principi, però a mesura que Lemmon entra en escena, de forma abrupta, la pel·lícula cobra més vida si cap i es torna tremenda.
Sisi Spacek, actriu que mai m'ha enlluernat, compleix perfectament el seu paper dins del film, com la dona que idolatra el quefer del seu marit.
Molt recomanable, una visió molt interessant d'un moment històric esdevingut a Xile i que esperem que mai torni a passar.
.png "English"){kind=small}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada