Cercar en aquest blog

dimarts, 22 de setembre del 2015

The interview (2014)


Evan Goldberg i Seth Rogen han perdut la oportunitat de realitzar una cinta icònica dins l’escena cinematogràfica.

El que podia haver estat quelcom d’interesant es converteix en un estèril intent de crítica als medis de comunicació sensacionalistes. Els directors opten sortir la cinta d’un excessiu humor xavacà en detriment de l’acidesa, que hagués estat la recepta ideal per aquest conjunt d’ingredients dispars.

La historia té una interesant premissa, però els resultat de la mateixa queden enterbolits per un histrionisme poca solta, sobretot d’un James Franco que exagera exponencialment la seva actuació fins a resultar, en certs moments, patètica.

Seth Rogen aguanta el tipus duran bona estona de metratge, però acaba sucumbint a l’exageració del seu partner i entre els dos aboquen la cinta al desastre.

La pel·lícula parla sobre la manipulació dels estats ( encarnats en aquesta ocasió per un dictador) envers als medis de comunicació, la cosa fins aquí prometia, la veritat. Es desvia tot quan el guió, tendenciosament, deixa de banda l’interès politico-social per adquirir tonalitats masclistes, obscenes i escatològiques.

Dona la sensació que hi ha una norma no escrita en les cintes d’humor que si no hi ha algun d’aquest ingredients tinguin la prohibició de ser estrenades. Es passa per alt la suposada intel·ligència d’un espectador que, si be en algunes escenes puntuals troba que l’humor que s’hi representa te un punt d’originalitat, no es menys cert que la resta queda entelat per la ignominiosa manca de cel d’uns autors desproveït de talent narratiu.

Per altra banda, cal subratllar l’obsessió que tant els directors com els escriptors americans tenen envers els estats allunyats d’ells ideològicament. Si be es cert que el la cinta es critíca (subreptíciament) als Estats Units, aquesta critica queda desvirtuada per els possibles danys colaterals que podria rebre tant la productora com els creadors del film.

Com he comentat anteriorment, te quatre o cinc escenes interesants, les demes, un grapat de bits inconnexes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

English French Spain