
He vist la pel·lícula varies vegades, i reconec que m'encanta, no sóc fan dels musicals, ja que alguns em semblen pretensiosos i innocus, però, el que ens ocupa encara roman en el meu cor per una sèrie de coses que a continuació detallaré.
En primer lloc el guió està molt ben escrit, els personatges tenen identitat pròpia, són, per així dir-ho rodons, cadascun dels personatges (que no protagonistes) tenen un sentit calibrat dins del film, aconsegueixen gràcies a la suma individual crear una gran col·lectiu que enriqueix cada pla de la pel·lícula. Si parlem de plànols, qui no pot sentir-se emocionat en veure cadascun dels plànols-seqüència que incorpora la mateixa?
Els decorats són bonics, tant els exteriors com els interiors, el vestuari mil·limetrat per realçar els orígens tant dels Jets com dels Sharks ... Les interpretacions principals, són, des del meu punt de vista potser el pitjor de la pel·lícula, sobretot en els moments més dramàtics de la mateixa, no ho sé, però no em crec a Natalie Wood mentre plora, crec que aquest és, potser el punt negre de la pel·lícula. Després està Rita Moreno, que il·lumina cada escena en la qual apareix, està genial, tant en els seus moments més dolços com en els extravagants.
Imprescindible que es visualitzi, i, si s'està enamorat, obligatori, ja que mostra com l'amor pot captar dues ànimes unides des de sempre sense que elles ho sàpiguen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada