Després de veure de forma acronologica la saga, i deixant aquesta part en l’últim lloc, he de reconèixer que els meus temors s’han complert: Es tracta no nomes de la pitjor pel·lícula de la saga, si no un títol que desmereix completament la saga mateixa.
No es únicament que es tracti d’una cinta avorrida, recurrent, tòpica. Es que la manca de credibilitat nomes veient l’inici de la cinta, denota una falta d’interès envers a l’espectador aberrant.
A la setmana sant sevillana se li sumen les falles i els san fermins. Patètic en una producció milloraria ( 125 milions de dòlars). En fi un disbarat. El rigor brilla per la seva absència.
John Woo es un d’aquells directors completament prescindibles dins l’escena cinematogràfica mundial. Es copia una i altra vegada, si com a mínim intentes reinventar-se…
La trama es tòpica, esta mal rodada, es plana i sense cap mena de ritme. Fins hi tot els actors que tant abans com després van realitzar les següents entregues queden desdibuixats.
La pel·lícula, al tenir un guió tant pobre, podria intentar aguantar-se per l’acció o, com a mínim, per una quants punts d’ancoratge que aconseguissin subjectar l’estructura. Però Woo no realitza el mes mínim intent per sacsejar a l’espectador. Aquest queda impertèrrit davant una successió d’imatges sense sentit.
La principal virtut de la saga Impossible Misión sempre ha estat l’equilibri entre text i imatge. Totes les demes cintes tenen la particularitat que entretenen sense fer sentir a l’espectador una ameba parasitaria, Woo, no obstant, ens tracta com a tal, i això en un director resulta completament imperdonable.
Completament innecessària.
.png "English"){kind=small}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada