Total Recall (2012)

Desafiament total té en contra, principalment, la pel·lícula en què es basa i pren el nom. El film original de Paul Verhoeven tenia un encant del qual aquesta manca per complet. En aquella, els personatges eren purs, tant que fregaven la senzillesa, i els efectes especials eren completament espartans.

Per contra, en aquest remake, tota la senzillesa s'ha deixat de banda per afavorir les sales de cinema i als blockbuster. Si bé és cert que hi ha un grup molt gran d'espectadors que busquen aquest tipus de cinema, també és cert que hi ha un altre gran nombre d'espectadors (entre els quals m'hi compto) que busquen alguna cosa més que una enorme inversió en FX.

És obvi que en la diferència de temps transcorregut entre la primera i aquesta, el món del cinema ha evolucionat fins a arribar a la pràctica totalitat de l'utilització d'ordinador en totes les escenes, però crec que aquesta utilització s'hauria de donar en moments puntuals i s'hauria de posar més atenció al guió, que, sense ser dolent, és previsible i massa lineal.

No obstant això, atès que escric sobre el que he vist, he de reconèixer que la pel·lícula té dos motius per la qual val la pena veure-la: El primer és per l'aparició de la preciosa Kate Beckinsale i el segon per la més que evident influència d'alguns dels directors de ciència ficció més aclamats de la història com Ritley Scott i coneguda per la seva Blade Runner (els plànols de la Ciutat, tan massivament plagiats de la distòpica L.A de 2019) o John Carpenter amb el seu apocalíptic 1997: Rescat a Nova York.
 
Pel·lícula d'acció per als amants del gènere, poques coses més es poden afegir. Únicament per a incondicionals.