L'aventura del Posidó és una pel·lícula inquietant. Té un gran mèrit: aconsegueix que l'espectador quedi atrapat entre els ferros i les cabines del vaixell. Té unes bones interpretacions, i un deix de catàstrofe divina. Hackman és el reverend realista, que pensa que s'han de propiciar les coses perquè succeeixin, que no s'ha de deixar tot a la mà de déu. L'antagonisme religiós el posa un reverend ortodox que segueix les instàncies de la bíblia al peu de la lletra. És important ressaltar aquests dos personatges, doncs creen, contra la seva voluntat, dos grups que es troben amb sort diversa.
En les pel·lícules dels anys 70 es partia de la premissa d'entretenir l'espectador, de fer-lo participar de l'espectacle visual, tot això des d'un punt de vista omniscient, de tercera persona, sense la intenció de fer-nos reviure, de manera macabra el que veuen els personatges. És d'agrair aquest pudor que es mostra en totes les pel·lícules coetànies a aquesta, ja que hi ha imatges que no són necessàries per a l'esdevenir de la pel·lícula.
Entretinguda cinta catastròfica, a la qual seguirien Aeroport 77 i El Colós en flames.
.png "English"){kind=small}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada