The Stranger és
un film de gènere amb el que Welles es va introduir al cinema negre. Tot i no
ser la millor de les obres del nord-americà es tracta d’una cinta molt interessant
i conté totes les qualitats que Welles ja va demostrar en les cintes anteriors.
Welles dona vida
a un nazi que s’amaga en un petit poble dels Estats Units amb una identitat
falsa. És un home que, aparentment té unes conviccions obertes y progressistes però
això no és res més que l'epidermis, ja que les seves paraules comporten implícitament
una carrega d'odi envers els que són diferents d'ell. Si bé és cert que amb kane va introduir-se en el món negre
del cinema, no és menys cert que ho va fer, principalment amb la fotografia i
amb tots el rerefons tècnic, no obstant això, en The Stranger ho fa també amb l’argument, envoltant la historia de
misteri i de tensió dramàtica.
Welles no va intervindré
en el guió, i això es nota, tot i això, el guió és la base principal de la
intriga, encara que no és un prodigi, ja que conté moments clau que fan que la
historia pugui avançar i tingui uns girs que la converteixen en una molt bona pel·lícula
de gènere. La cinta té una altra virtut que és el muntatge, gràcies a ell, el
film aconsegueix el punt àlgid de la cinta, tot això reforçat amb una gran
banda sonora que acompanya el film.
Personalment, és la interpretació que menys m’escau de Welles, el veig massa sobreactuat,
tracta el seu personatge con si fos un actor teatral, exacerbant massa la seva
actuació. El film té la força de E.G
Robinson, que tot allò que tocava ho convertia en or, així com una sèrie de
secundaris que reforcen molt la història, com ara el propietari del bar/farmàcia.
Els secundaris, com he mencionat anteriorment, són els millors actors de la pel·lícula.
La part final de la pel·lícula sempre m’ha recordat, encara
que només sigui subtilment, al final de Frankenstein de James Whale, encara que en comptes de cremar la torre, Welles mor d’una
forma magistral.
.png "English"){kind=small}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada