¡Vivan los novios! (1969)

La primera pel·lícula del director valencià Berlanga és una comèdia negra que, realment, està molt, però molt lluny, de ser una bona pel·lícula.

Actualment sembla una pel·lícula carca, carregosa i gastada, no té cap mena d'interès i, el pitjor de tot, és que Berlanga tampoc fa res per aconseguir captar aquest interès per part de l’espectador, ja que el que fa no és altra cosa que avorrir. No hi ha res que funcioni en aquesta producció, ni els actors ( J.L Lopez Vázquez es troba amb el pitjor paper de la seva carrera) la majoria d’ells no semblen altra cosa que vells verds, ni la fotografia, que és anacrònica i descuidada en tot moment, i la història... juga amb tots i cadascun dels tòpics dels 70, amb l'arribada de les famoses “sueques” amb biquini, la paella.. només hi falten els toros. 

Aquest és, al meu entendre, el gran handicap que ha arrossegat Berlanga al llarg de la seva carrera, representa amb massa oportunitats els arquetips funestos espanyols. Si fem una mica de memòria, les grans produccions del valencià sempre han tingut un alt contingut substancial: a El Verdugo, critica la pena de mort de forma furibunda; a Plàcido arremet contra l’alta burgesia i el seu cinisme... Per contra, les produccions menors (molt menors) sempre incorporen els tòpics comentats amb anterioritat.

Desgraciadament, no m’equivocaria si digués que l’última gran pel·lícula de Berlanga va ser El verdugo, realitzada set anys abans. Tot el que ha fet després, exceptuant La escopeta nacional i La vaquilla no és digne de menció.

Per finalitzar, voldria dir que l’únic que salva la pel·lícula de la cremà total és l’escena gairebé del final en què la comitiva funerària va en processó enmig de les turistes seminues. És un molt bon contrapunt. Si alguna cosa té bona aquesta pel·lícula és que demostra que Berlanga se’n riu del mort i de qui el vetlla.