
La dècada dels anys 70 va ser molt prospera per al cinema policíac. Potser la sèrie més coneguda sigui la de Dirty Harry, amb Clint Eastwood interpretant al brut Harry i Don Siegel dirigint darrere de la càmera.
Aquesta Cobra té molts elements extrets de les cintes de Siegel. Incorpora una estètica extraordinàriament similar Magnum Force (1973) de Ted Post i The Enforcer (1976) de James Pargo, dignes successores de l'estètica policial aconseguida per Siegel, a saber; Rudesa, violència, i uns protagonistes al límit de la llei que suposadament han de defensar.
El protagonista en aquesta Cobra és certament presumptuós, hostil, odiat pels seus superiors: Ell i només ell pot encarregar-se dels casos més complicats ...
Les pel·lícules d'aquest gènere, no ens enganyem, freguen en certs moments certa tendència reaccionària, una cosa així com el en vell far-west: primer dispara i després pregunta.
No obstant això, la distància entre els films comença a agafar distància a mesura que la cinta avança i el guió revela uns diàlegs tendenciosos, previsibles. Amb línies de diàleg completament pretensioses.
El guió és dolent, escrit pel mateix Stallone, cau en tots els tòpics haguts i per haver de les pel·lícules de gènere, cal reconeixes, això sí, que les situacions estan ben dibuixades. Les interpretacions no poden considerar-se bones, però la història resulta interessant (tot i que potser falten certs aclariments prèvies a l'inici de la mateixa).
Discrepo, que es tracti d'una mala pel·lícula, no ho és. És una cinta entretinguda, ben dirigida, amb moments de tensió que si bé són fàcilment adivinables a mesura que avança la cinta, no deixen de semblar-interessants. Les escenes nocturnes estan molt bé rodades i la cinta té cert aire Carpenterià a l'hora de mostrar els components de la banda realitzant les seves "oracions". També, cal dir-ho, per una música instrumental de Sylvester Levay, que si bé és parca en detalls, aconsegueix harmonitzar molt bé amb les imatges.
Com sol passar amb moltes cintes dels anys 80, algunes no envelleixen bé, però, crec que cal defensar en certs aspectes una pel·lícula que aconsegueix el que ja va dir Billy Wilder en el seu dia "Una pel·lícula ha d'aconseguir fer oblidar a l'espectador les seves problemes quotidians durant un parell d'hores ", aquesta Cobra, en moments, ho aconsegueix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada