The collector (2009)

Resulta altament preocupant la facilitat amb què els quionistas ideen noves maneres de massacrar a les persones en les seves ments.

Cando un es troba amb pel·lícules com aquesta The collector, el primer que li ve al cap és: Quina necessitat hi ha de tornar a fer el que ja s'ha fet? Veig The collector i veig Saw i Hostel. Les reminiscències amb aquestes dues cintes són tan òbvies, tan abjectes en algun cas que no aconsegueixo entendre (més enllà de la visió econòmica de la productora) que dimonis pots dir d'una pel·lícula que ja l'has vist amb anterioritat.

La pel·lícula resulta inquietant per l'atmosfera que Marcus Dunstan atorga a la pel·lícula, però, la despulla de calidesa cap a l'espectador, ja que la cinta desdibuixa els personatges, el guió els menysprea per donar protagonisme al gore ja un assassí que en cap moment ens resulta atractiu ni ens atrau.

La direcció artística té certes similituds amb House of 1000 Corpses de Rob Zombie, una casa plena d'embolics, mancada de sentit que s'alia molt bé amb l'objectiu de la pel·lícula.

La cinta funciona gràcies als ensurts, a l'intent de similitud de l'assassí amb el fantasma de l'obra de Gaston Leroux que segueix atraient als mes joves gràcies a aquest terror atabic que segueix creant un psicòpata amb mascara, i als litres de sang que s'aboquen a la pel·lícula.

No obstant això, el guió perd aigua constantment per arreu, el flashback resulta ridícul, tangencial i pompós, no s'explica ni explicita ni implícitament la minusvalidesa de la protagonista, certes línies de diàleg són ridícules pel òbvies que resulten.

La pel·lícula, ofereix un missatge una mica alarmant, no és altre que la niciesa per part del director, de menysprear la vida humana, i no per un argumentari de supervivència, si no, únicament, per la falta de pausa a l'hora de rodar les escenes on es podrien haver evitats les morts (fictícies) d'éssers innocents. El film té certes ressonàncies de reaccionarisme.

Això, no ho hem atribuir únicament a Dunstan, hi ha exemples prou representatius que segueixen aquest mateix guió i que, si bé tractem amb obres de ficció, no és menys cert que l'ètica hauria de prevaler davant el dispendi econòmic d'una pel·lícula d'aquestes característiques.

És una pel·lícula entretinguda, això si, no recomanable per a estómacs sensibles