Jurassic World (2015)

Realitzar paral·lelismes entre dues pel·lícules, les quals tant el seu argumentari com la seva historia son germanes, resulta altament fructífer.

La visió industrial de Spielberg es innegable, la seva capacitat per crear obres que desperten l’atenció immediata del públic resulta digna d’estudi ( Ja ho va fer amb la imprescindible The Shindler’s list). El rei mides va crear al votant de la seva obra no nomes un nou model de màrqueting, si no una nova visió del que pot arribar a produir una obra cinematogràfica, demostrà el que es capaç d’aglutinar una pel·lícula si: A) està ben realitzada i B) te la promoció necessària.

Aquesta Juràssic Word està ben dirigida, té tots els components necessaris per gaudir d’una recaptació als cinemes històrica, però això ho aconseguirà únicament gracies als milions de seguidors que ja van quedar sobtats amb la primera pel·lícula i, després i sobretot, per els increïbles efectes especials que s’integren a la pel·lícula de forma homogènia.

Les actuacions en la cinta son realment interesants, la fotografia acompanya l’argument de forma intel·ligent, la música de Michael Giacchino no molesta en cap moment, però la pel·lícula de Colin Trevorrow resulta desangelada, no emociona en cap moment, y els missatges que es volen transmetre des de la pel·lícula son excessivament tangencials.

La manipulació molecular pot arribar a ser un desastre per la humanitat, la visió catastrofista d’alienació d’uns animals creats a partir de tubs d’assaig no pot més que sortir malament, l’intent de donar aire a la natura amb una visió ecologista de la cinta s’agraeix, però tot això ja ho vam trobar a la primera cinta sobre els dinosaures, tot el que ens mostra la pel·lícula ja ho havíem vist en la pel·lícula de Spielberg, aleshores, la pregunta es la de sempre: calia?

Evidentment, des de un punt de vista econòmic, si. Han passat gairebé 20 anys de l’estrena de Juràssic Park i ja se li podia tornar a treure suc a la saga de nou, no obstant això, els que hem  crescut veient pel·lícules i més pel·lícules entenem que la reiteració de temàtiques, y en certs momento de plànols o seqüencies, ja fa molt de temps que ens han deixat d’impressionar.

Que aporta aquesta Juràssic Word de nou? Grandiloqüència. Tots es més gran, la illa es més gran, els dinosaures son molt mes grans… I això treu realisme ( si es que una pel·lícula sobre dinosaures pot ser realista) a la cinta. Trevorrow cau en la temptació de pensar que quant més gran millor, el que proposa es una pomposa pel·lícula de dinosaures quant podria mostrar la part humana de la gent que els envolta.

I amb això no vull dir que sigui una mala pel·lícula, en línies generals, no ho es, però ve precedida de la cinta d’Steven Spielberg, una pel·lícula, Juràssic Park que contenia tots els ingredients necessaris per convertir-se en una cinta de culte. La diferencia es que Juràssic Park es recordarà i aquesta Juràssic Word s’oblidarà ràpidament.