Hathaway és un d'aquells directors que passen al llarg de la història del cinema sense pena ni glòria. Aconsegueixen realitzar alguns film interessants, però que s'han quedat varis esglaons per sota dels grans mestres. Aquesta cinta és un bon exemple d'això. El que pretenia ser una cinta d'intriga més aviat hitchcockiana, no és queda més que en un intent, sense massa èxit, cal dir-ho.
Al film li manca força, li falta destresa narrativa per portar-lo més amunt, és una pel·lícula que té molt bones intencions però que, narrativament, a mesura que avança, aconseguix minvar l'interès de l’espectador.
El principal problema és que no em crec els personatjes, no em puc creure que un cec (Van Johnson) tingui l'espontaneïtat tan evident en certes parts del plató; a més, el guió és un sense sentit i, el desenllaç, és narrativament parlant, absurd. Així mateix, crec que s'ha de fer menció especial al muntatge, mal estudiat, gràcies a ell (o millor dit, per culpa d'ell) el film perd el sentit en la majoria del seu metratge.
Per altra banda, el millor de la pel·lícula, sens dubte, són els seus secundaris, que estan brillants, i són els que realcen, com en moltes cintes del Hitchcock, un humor subtil però diferenciador.
Per finalitzar, algú em pot dir quin és el motiu del segrest? Aquí ho deixo.
.png "English"){kind=small}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada