L'arribada d'immigrants al continent americà fa més de tres-cents anys que va començar, i el resultat per als nouvinguts sempre ha estat el mateix: pobresa i indignitat. Això, és clar, es pot estendre al llarg i ample del nostre món, on el últims en arribar són els primers a perdre tot dret inalienable.
En comptades excepcions, això sempre ha estat així, i la gran pantalla, al llarg de la seva historia ha aconseguit plasmar en imatges allò que els grans escriptors post-romanticismes van plasmar amb les seves plomes.
Exemples d'acurat realisme serien, si parlem contemporàniament: Scorsese i el seu Gangs of New York o, si anem una mica mes enrrere, Leone I la seva obra mestra Once upon a time in America, on dibuixa, a vint-i-cinc fotogrames per segon com cohabiten els fills dels inmigrans en una ciutat on, paradoxalment, la diversitat és el pal de paller de la problematica urbana. Tots som inmigrans, però qui va arribar abans?
N.A.Oplev intenta escenificar una situació social semblant, tot i que el que aconsegueix es, passar per elt la força dramatics per centrarse en l'accio sense paliatius, desvirtuant la complexitat dels actors per esquematitzar-los i mostrar simplement la punta del icerberg dramatic que podrien haber tingut.
És ben cert que si tot hagues estat resolt amb un atre tacte, estariem parlant d'una obra mestra, i aquest film no ho és, tot i això, és de justicia, ara, esmentar els valors positius que te la cinta, comentar allo que realment la fa interesant.
Com a cinta d'accio funciona realment bé, les escenes estan molt ben rodades, la trama tot i mancar d'una complexitat dreyeriana, és prou interesant per poder seguir la pel·licula amb curiositat.
Els actors estan molt bé, tant Farrell com Rapace estan correcte, encara que, al meu entendre, potser els hi manca una mica mes de quimica entre ells dos. És una pel·licula correcte per passar una estoneta agradable.
.png "English"){kind=small}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada