Fast & furious 6 (2013)

                                                       

A mesura que es van comptabilitzant les noves entregues de Fast & the furious me'n vaig adonant que cada cop m'allunyo més d'elles.

Amb l'anterior entrega, la cinquena, he de confessar que vaig gaudir. En va agradar les persecucions impossibles, els cotxes els potencia il·limitada, etc. aquella entrega va ser un pas endavant pel que va a la prolífica saga. Sota el meu parer, la cosa hagues hagut d'acabar-se allà.

Però no. La mamella segueix donant llet, encara se li pot treure suc a les endorfines i al petroli refinat. Intel·ligentment, Paul Walker ja ha fet un pas enrere i passa de ser el protagonista a convertir-se en un més del repartiment, com si tot allò comences a no funcionar amb ell. Ara el que ha agafat el seu lloc és The Rock. un home que tot ell és múscul, amb unes certes (però limitades) virtuts interpretatives, el qual és el reflex de cap on vol començar a derivar la saga en futures entregues.

I és que cada cop més semblen les cintes de Clooney y els seus marrecs atracant casinos o el que faci falta. Per culpa de Justin Lin cada cop ens dirigim més a observar uns superherois que no pas ans delinqüents de pa sucat amb oli, que, dit de pas, això és, precisament el que més atreia de la serie de Furious.

Oblidem-nos de missatges subliminars, de crítiques a res, qui vegi aquest Furious ha d'entendre que passara més de dues hores veien el mateix que ha vist fins ara, però portat tot molt més a l'extrem (l'escena del pont no s'atreviria a rodarla ni el mateix Tony Scott mamat d'aigua del Carme).

                  

                                               

En fi, es disfrutable fins a cert punt, a partir del minut 90 la cosa comença a tornar-se pesadeta, però ja que un ha pagat l'entrada, perquè no aprofitar-se de la foscor i, gràcies a l'aire climatitzat, fotre's una bona vacaineta?