La que és la primera pel·lícula del que es diu que serà el successor del bo de Eastwood, Robert Lorenz, té un interes notable.
De fet, no hi ha cap mancança evident en el film, és una cinta que transcorre de forma fluida i convincent, hi ha una direcció d'actors molt ben aconseguida i la direcció no flaqueja en cap moment.
És cert que hi ha algun punt del guió que grinyola una mica, però dins el conjunt no desentona del tot. La cinta està un graó per sota de la magnifica Grand Torino, anterior film de Eastwood, però el personatge que interpreta el pro-republicà és sense cap mena de dubte el millor, i gràcies a la seva presencia el film es veu amb tant de gust.
La resta de repartiment és bé, m'agrada l'actuació d'Adams i de Timberlake, crec que son un secundaries propicis per les deixades de llengua d'Eastwood.
Hi ha qui diu que és sentimental... si ho és, però també ho era Million dollar baby i a tothom li va caure la baba ( a un servidor també, val a dir-ho), no oblidem que és, també l'ultima actuació del bo de Clint, els adéus són tristos per definició, no creieu?
Tot i que el tema de l'esport dins del cinema sempre m'ha deixat bastant fred, aquesta Trouble with a curve m'ha deixat prou satisfet, atrau gràcies a les interpretacions i a una trama que, tot i ser bastant manída i redundant, l'eficàcia de la direcció d'actors la fa molt interessant.
.png "English"){kind=small}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada