Pel·lícula de culte de cinema negre dirigida per Jacques Tourneur que, a mida que avança es va complicant i que, per entendre-la necessites varis visionats, que, per altra banda, són molt gratificants.
Es tracta d'una icona del film noir, una història sobre un home al qual el passat el persegueix, i que per poder solucionar-ho es troba enmig d'un grapat de passions, de venjances i d'assassinats.
En aquest fil hi trobem tot el que s'ha de trobar en una pel.lícula de genere, una femme fatale encarnada per Jane Greer, un home que busca a la dona que estima, un home que, com he dit anteriorment, vol oblidar el passat, un soci que intenta subornar-lo...
El que és interessant del film és la capacitat ambivalent del protagonista, el seu biestat, es a dir, la capacitat d'aconseguir estats d'anim i personalitats diferents depenent de les situacions en les que es troba.
Mitchum es debat entre dues dones, la que li convé i que va estimar i que no li convenia. Sembla que el destí el mantingui lligat a ella, tot i saber el funest futur que li espera amb aquella relació.
Sempre m'ha interessat el personatge del noi mut, un xicot que sembla que no hi és però que es converteix en peça important al llarg de la història, gràcies a ell Mitchum sobreviu a una emboscada, i gràcies a ell Rhonda Flemig evita morir.
El final del film és evocador, és un suïcidi, és un moment de sacrifici, és una ofrena als deus pagans, l'ofrena de la maldat encarnat en dona per minvar el mal d'aquest món.
.png "English"){kind=small}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada