Qui li anava a dir a Robert Cattaneo que el seu bateig en el cinema tindria una acollida tan tumultuosa com la que va tenir.
La veritat és que Cattaneo va abonar el terreny dels streptease amb una fórmula molt senzilla i comercial, sense deixar de banda el realisme social que suscita una ciutat industrial.
El director aconsegueix, gràcies a un guió molt ben escrit, una cinta que, utilitzant personatges arquetípicament de carrer i ordinaris, aconsegueix desprendre del model idealitzat de cossos esculturals.
Precisament aquest és el mèrit primordial de la cinta, el seu auge i èxit: L'alternativa, plasmada en cel · luloide, de la normalitat sobre la esculturalidad, l'ordinari sobre l'extraordinari, l'imperfecte sobre el apol · lini.
Ajuda, també, unes interpretacions correctíssimes que aconsegueixen captar la sensibilitat de l'espectador. Cal destacar, per tant, el gran treball realitzat pel director artístic a l'hora d'elegir els actors.
La banda sonora proporciona el clímax necessari en cada comento de la pel · lícula, l'elecció de la música, duta a terme per M. Dudley va guanyar l'Oscar aquest mateix any per la banda sonora.
En definitiva ens trobem davant d'una obra senzilla i de baix pressupost que va revolucionar les sales de cinema gràcies a la senzillesa que transmeten les seves imatges i el seu missatge.
.png "English"){kind=small}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada