Interessant seqüela dirigida per Garci. Un homenatge per part del director a les pel·lícules de Robert Rossen, Mark Robson i d’altres directors que van dibuixar la part més fosca de les metròpolis americanes, és un homenatge a tot el cinema americà dels anys 40, 50 i 60.
De la mateixa manera, reflecteix l'amor de Garci per la boxa, donant una informació molt veraç de combats mítics disputats per boxejador ja eterns, com Sugar Ray o Rocky Marciano.
El que si és cert, és que, a priori, un no contempla Alfredo Landa com una mena de Sam Spade a l’espanyola, tot i això, aguanta molt be el personatge, i en comptes de que la seva força interpretativa disminueixi a mida que avança el film, s'engrandeix i acabes creient que es tracta d'un inspector de debò.
El que em meravella de la cinta és que en cap moment dona la sensació que ens trobem davant d'una pel·lícula espanyola. Garci deixa de banda els tòpics i se centra en allò que va veure al cinema dels 60. Intenta mular. Huston o a Hawks i, tot i no aconseguir-ho, sí que és cert que el que aconsegueix és que ens involucrem en una trama que, tot i no ser rebuscadíssima ( que és el que manen els canons de les bones cintes de cinema negra), sí que és prou interessant.
Sempre he dit que m’agrada molt la forma de dirigir de Garci, m'agrada com allarga els plans, i adoro la seva simplicitat narrativa, cosa que fa que el film es vegi de forma fluida.
Landa està magnific, Maria Cassanova està mes aviat fluixa i el que em sembla extraordinari son els secundaris, que ajuden, i molt, a què l'obra tingui tant d'interès.
.png "English"){kind=small}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada