Al visionar The list of Adrian Messenger, automaticament em va vindre al cap King hearts and coronets de Robert Hamer de 1949, tot i que sense l'humor negre que tenia aquesta, encara que l'evolució és molt semblant.
El que dona la sensació es que Huston va voler fer una cinta on apareguessin tots els seus col.legues, no sabia com fer-ho, va trobar la novel·la de McDonald i oli en un llum.
El cert es que el film es molt fluid, transcorre pacíficament, amb molta tranquil·litat, amb una trama sense complicacions, però que evoluciona amb naturalitat. Huston no presenta una pel·lícula amb divagacions socials ni amb cap mena de reflexió inte.lectual, és una pel·lícula que te l'anima de les cintes d'aventures que tant li agradava fer al director.
Com he comentat, el repartiment és de luxe, encara que la majoria d'ells apareixin amb comptagotes i, curiosament, amagats darrere de mascares, això pot arribar a fer pensar si no és una petita critica al món hollywoodia post-McCarthista, un cop al cap als cacics que van traicionar als seus companys.
Per resumir, és una cinta interessant, divertida però que no passarà a la meva historiografia personal cinèfila com una de les millors obres que he vist.
.png "English"){kind=small}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada