La temàtica sobre la salud als EUA ha estat comentada, escrita i rodada infinitat de vegades, es cert. Que hi han directors que abusen del sentimentalisme barat per aconseguir tocar la fibra dels espectadors, també es cert. Per el que és mes cert que tot això es que, quan hi ha un actor que, ell sol mou tota una producció cinematografica, un nomes ha d'aixecar-se i aplaudir.
Nick Cassavetes li posaen llenç i Washington crea una interpretació magistral, aquesta és el paradigma de film on els actors son els que sobresurten, no els actors, tant Washington com a principal però també Duvall, Liota, Heche i Woods, disparen rafegues indiscriminades posen el punt de ira a un sistema de salud completament desequilibrat, un sistema on sobreviu qui més té i no qui més ho necesita.
La pel·licula és una acida critica al sistema, si, però també es, tot i que en menor mesura, una critica a la fé, a la religió, al deixar discorre el destí sense fer rés més que esperar. Esperar a que succeeixin les coses, segons Cassavettes, no és la solució, s'ha de ser particep de la nostra sort, del nostre sí.
.png "English"){kind=small}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada